Aquest bellíssim Monstruari, creat per la imaginació i la rica vena culta de Joan Perucho, és un nou exemple coherent de la seva manera de fer literària, oscil·lant com un pèndol entre l’univers quimèric i la realitat de consciència gairebé científica.
En aquest cas, però, cal advertir que la zoologia fantàstica que nodreix el llibre, no admet el mètode ni els procediments d’investigació basats en les relacions de causa i efecte, sinó que més aviat, segons explica l’autor, es mouen els místics i els poetes. Només entenent-ho així és possible d’escatir el sentit de les coses que no en tenen cap. Si més no, aparentment.