Momo

Michael Andreas Helmut Ende (Garmisch-Partenkirchen, Baviera, 12 de novembre de 1929 – Stuttgart, 28 d’agost de 1995) fou un escriptor alemany de literatura fantàstica i infantil.

Els seus llibres van tenir un gran èxit de vendes i han estat traduïts a més de 40 idiomes. Les seves obres més destacades són les dedicades a Jim Botó, Momo i, sobretot, La Història Interminable, on fa una defensa de la imaginació i el poder de la ficció i de la paraula.

Michael Ende era fill únic del pintor surrealista Edgar Ende (artista que fou censurat pel govern nazi) i Luise Bartholomä, una fisioterapeuta. L’any 1935, amb sis anys, la seva família es trasllada al barri de Schwabing, a Múnic, on hi vivien molts artistes. Créixer en aquest ambient va tenir una influència determinant en la seva obra posterior. Entre 1947 i 1950 estudià interpretació a l’escola d’Otto Falckenburg, a Múnic. Començà a escriure relats infantils i juvenils a principis de la dècada dels 50. Treballà com a actor, guionista d’espectacles de cabaret i com a crític de cinema.

Va aconseguir popularitat al seu país amb l’obra En Jim Botó i en Lluc el Maquinista (1960) una novel·la fantàstica que li feu merèixer el premi Deutscher Jugendbuchpreis com a millor llibre alemany de l’any per públic infantil. Es casà amb Ingeborg Hoffman, que era cantant. Visqueren els dos a Roma. Ingeborg morí el 1985 a causa d’un càncer. Quatre anys després, Ende es casà per segona vegada amb la japonesa Mariko Sato.