Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins que arriba el moment d’escollir pretendent. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí.
Le Guin dona veu a aquest personatge sorgit de l’Eneida de Virgili en una novel·la que ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons.
Subtilment commovedora, juganera… Una novel·la que em va fer plorar més d’una vegada. Lavínia és una heroïna encantadora: pragmàtica, sensata, amable i valenta.
The Guardian
Sens dubte, la seva millor novel·la i un volum d’acompanyament totalment digne d’una de les històries més grans del món occidental.
Kirkus Reviews
Una combinació excepcional d’història i mitologia.
Financial Times
Donar veu a la desconeguda Lavínia és una declaració poderosa, ja que reclama l’empoderament de la dona no només en la literatura clàssica, sinó també en un context històric.
L’escriptora de fantasia i ciència-ficció Le Guin centra la seva atenció i el seu talent considerable en desenvolupar un personatge secundari mencionat breument en l’obra L’Eneida, de Virgili. Tot i que Enees s’arrisca a incitar una guerra civil quan lluita per guanyar la mà de Lavínia per casar-se, i tot i que ella ja està promesa a un altre home més ben situat políticament, Lavínia és curiosament silenciada i no se li dona espai en aquest poema èpic. Aquesta vegada, Le Guin reescriu la història, Lavínia es torna una veritable dona del destí, formant, finalment, una unió amb el llegendari fundador de Roma. La incontrolablement amena Le Guin guanya renom per configurar una combinació guanyadora entre història i mitologia amb una heroïna poc convencional arrencada imaginativament de les tenebres literàries.
Aquest estil d’escriptura preciós i senzill continua al llarg de la novel·la, fent que sigui un plaer llegir-la. Una obra de fantasia, la història té lloc just després de la mitològica guerra de Troia. No podem conèixer realment com era la vida entre les persones que habitaven el que ara és Itàlia durant aquell període, però Le Guin proporciona detalls vívids extrets de la recerca arqueològica i la seva enriquida imaginació. En qualsevol cas, Lavínia es reconeix a ella mateixa com una criatura meta-ficcional, un producte de la imaginació de Virgili. “Fins on jo sé, va ser el meu poeta el que em va fer realitat”, confessa.
LA Times
Amb la seva novel·la Lavínia, Le Guin omple vívidament alguns buits en l’Eneida de Virgili. L’autora centra aquesta captivadora novel·la en la dona de Llatí, de l’Eneida, la qual tan sols és mencionada en el poema èpic. En una prosa senzilla i majestuosa que no malmet l’obra de Virgili, Le Guin presenta la dignitat dura i humil dels pagans antics. També descriu la vida diària durant l’edat de bronze, temps després del segle XIII abans de Crist, quan el deure i la responsabilitat unien la comunitat entre ella.
The Washington Post
Alguns podrien trobar el món de Le Guin una mica artificial: Lavínia té certa consciència com a creació literària, un personatge que deu la seva existència al món interior imaginatiu de Virgili, però també va i ve en algun terreny fora del seu enteniment. Però Le Guin ho treu, recordant-nos amablement com tots els lectors són creadors a la seva manera, ombra i colors que s’esvaeixen fora les línies establertes pels poetes.
The Guardian
