«La mort em pot arribar de dues maneres. Si em quedo aquí combatent, no tornaré viu però el meu nom viurà per sempre; mentre que si me’n torno a la llar el meu nom es morirà però la mort trigarà a endur-se’m.»
Així parla Aquil·les, l’heroi grec que, tot i conèixer el seu destí, continuarà la batalla. Hèctor, l’heroi troià, abans d’encaminar-se a la mort s’acomiada de la dona i del fill amb aquestes paraules: «¿Com podré mirar als ulls els troians, tant homes com dones, si defujo la batalla com un covard? No puc; no sé fer altra cosa que combatre amb coratge.»
Com ells dos, tots els guerrers d’un bàndol i de l’altre preferirien no ser a la guerra, però, atrapats pels capricis dels déus, busquen si més no assolir la glòria, ja que no poden mantenir la vida.
Poema fundacional de la literatura occidental, la Ilíada continua captivant-nos perquè, darrere l’epopeia i la llegenda, hi batega una veritat intemporal sobre la guerra, el dolor i la condició humana.
