Un exemple real de com la història ha falsificat la biografia d’una dona culta, intel·ligent i implicada
No, Erzsébet Báthory no va ser una vampira sanguinària, ni va matar sis-centes cinquanta donzelles per banyar-se amb la seva sang creient que així es rejoveniria i podria recuperar la bellesa. Tampoc no estava emparentada amb Vlad III Draculea, el príncep de Valàquia que va inspirar a Bram Stoker el personatge del comte Dràcula. Però no només això: Erzsébet no va ser filla d’un matrimoni endogàmic. Els pares, Anna Báthory i György Báthory, portaven el mateix cognom, sí, però tenien una relació de parentiu molt llunyana. Per descomptat que no va tenir cap afer amb un tal László Bende, ni va ser mare quan era una adolescent de tretze anys. I tampoc no és cert que la seva tia, Klára Báthory, fos una nimfòmana bisexual que la iniciés en el sexe.
Totes aquestes falsedats, i moltes més, són les que es poden llegir a la majoria de llibres, articles de premsa i entrades a internet sobre aquesta aristòcrata hongaresa. En canvi, en aprofundir en la seva vida mitjançant dades ben documentades, Maria Lluïsa Latorre hi va descobrir una dona culta, intel·ligent, molt treballadora, amb una gran visió per gestionar les seves finques i que es preocupava per les persones que vivien als seus dominis.
Maria Lluïsa Latorre Casellas (L’Esquirol, 1961). Va anar a viure a Vic amb la seva família quan tenia cinc anys, on va compaginar els estudis amb activitats com piano i dansa. Als divuit anys va cursar Medicina a Reus i es va llicenciar el 1985. Del 1979 al 1989 va ser teclista del grup de rock Duble Buble. El 2006 va publicar el seu primer llibre, Els peons de l’assassí, una història d’intriga que té lloc a Nova York i Barcelona. La vida d’una guaridora durant la cacera de bruixes és el tema central de la seva segona novel·la: De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa (2010). El seu tercer llibre, Dones invisibles. 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui, va aparèixer el 2011 a Viena Edicions. I al cap de quatre anys, El cor de les llavors. Per un planeta lliure de transgènics. Ha impartit conferències i ha participat en xerrades, clubs de lectura i taules rodones per tot Catalunya. Actualment resideix a Tordera, on ha exercit de metgessa durant 28 anys.
