Un gran clàssic del suspens psicològic, precedent indiscutible de Rebecca, que explora el vessant més tenebrós del matrimoni
Poc després de la mort del seu pare, la Lucy, una jove anglesa de vacances a Cornualla, coneix el senyor Wemyss, un vidu que li dobla l’edat i que l’ajuda a resoldre els tràmits de la seva nova vida, talment com si es tractés d’un germà gran o un parent de confiança. Desemparada i innocent, a partir d’aleshores ella freqüenta la seva companyia i, sentint-lo com la seva ànima bessona, al cap de poc accedeix a la seva petició de casament.
Però, un cop a casa d’ell, tot traspua el record de la Vera, la seva primera dona, que ningú no sap precisar-li com va morir. I davant d’aquesta incertesa, la Lucy no pot deixar de pensar-hi: va ser víctima d’un infortunat accident o potser es va suïcidar? A més a més, la jove esposa no triga gaire a adonar-se que la primmirada rutina de l’Everard Wemyss, obsessiva en els detalls, és en realitat una tirania insuportable.
Elizabeth von Arnim (Sidney, 1866 – Charleston, 1941). Nascuda a Austràlia, de ben jove es va traslladar a Anglaterra, on va completar els seus estudis. En un viatge a Itàlia amb Katherine Mansfield, cosina i amiga seva, va conèixer el baró von Arnim, amb qui es va casar i va anar a viure a Pomerània. Va escriure aleshores Elizabeth and her German Garden, una novel·la de caràcter autobiogràfic de la qual es van fer més de vint reedicions el mateix any en què es va publicar, el 1898.
Després de la mort del seu marit, el 1910 es va traslladar a Suïssa amb els seus cinc fills, on va coincidir amb H.G. Wells, amb qui va mantenir una relació amorosa. Poc després, però, es va traslladar a Londres i es va casar amb John Francis Russell (germà gran del filòsof Bertrand Russell), de qui no va trigar gaire a divorciar-se. Va marxar aleshores a la Provença, d’on va haver de fugir tot seguit arran de l’esclat de la segona guerra mundial. Sembla que l’experiència del seu catastròfic segon matrimoni li va servir d’inspiració per crear el protagonista masculí de Vera, un manipulador insuportable que serveix a l’autora per posar davant dels ulls de les lectores un cas evident del que ara anomenaríem maltractament psicològic.
